"Avui em vaig despertar. Les ones trencaven, però no sonaven. Era un cop sord. Aquí s'acaben els records. Hi havia desesperació en el meu somni. Hi havia sabor a ruïnes. A temps mort. El cel era blau i una tènue línia taronja el tensava. Es feia de dia i ningú no caminava per la platja. Es feia de dia i el temps, petrificat, s’anava tornant sorra. Es feia de dia, i encara sense mirar-les, sabia que eren allà, que allà seguien, que allà seguirien..."
